A hores d’ara, ha quedat palès que els Jocs Mediterranis 2017 han estat i són un projecte només del l’Alcalde Ballesteros. No son uns jocs de la ciutat donat que aquesta no ha participat ni té la informació de com van les coses. i seguiran sent-ho si no fem res per evitar-ho, una gran presa de pèl.

Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 són l’únic esdeveniments esportiu internacional en tota la història que es posposa, i no sabem exactament els per motius, però que no tenen a veure amb fets de força major impossibles de predir, com ara conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals.

Amb l’ajornament ha quedat clar d’una vegada per totes més que fins ara, només s’ha enganyat la ciutadania, quant constantment, de forma pública, en mitjans de comunicació i plens municipals se’ns ha dit que no hi havia problemes de cap tipus més enllà de Madrid. Sembla ser que manquen diners, i esperem que l’Alcalde tingui seny per no endeutar més a la ciutat en un jocs que sols, la ciutat de Tarragona no pot afrontar. La realitat, però, és que aquest ajornament és fruït de la incompetència del govern local, que en cinc anys no ha volgut afrontar la manca de finançament del seu projecte estrella. A Tarragona tenim massa precedents de malbaratament de diners públics en projectes condemnats al fracàs: el pàrquing Jaume I o les obres faraòniques del Mercat central no han de caure en l’oblit.

El pitjor de tot és que aquests Jocs Mediterranis sempre han estat un projecte d’elits que no té cap benefici per a la ciutadania, en cap cas no plantegen la solució a cap dels problemes que Tarragona té damunt la taula, i oculten a la ciutadania les mancances de finançament real.

A hores d’ara, seguim sense saber quants llocs de feina es generaran, quines infraestructures quedaran després de l’esdeveniment esportiu i com es gestionaran, quina repercussió econòmica tindrà per a la ciutat. I alhora, desconeixem d’on sortiran els milions d’euros que s’esperaven aconseguir de patrocinis privats, i que encara no s’han recaptat, ni es recaptaran. Fum, ens venen fum d’un projecte ensorrat, perquè s’ha confiat tot a la improvisació, a la providència i a la fe en què les coses sortiran bé.

Recordem que la principal reclamació d’inversió que hem des de Tarragona a la Generalitat és que destini 15 Milions d’euros per a construir un palau d’esports, quan tenim escoles en barracons, un hospital públic que necessita millores estructurals importants, o una inversió en plans de barris que els dignifiquin.

L’Ajuntament està focalitzant la seva política en tirar endavant el que consideren el seu projecte estrella obviant que el que necessiten els diferents barris de la ciutat són inversions que els revitalitzin i que estan relacionades amb la quotidianitat: arranjaments, enllumenat, adequació d’espais de lleure, manteniment de zones verdes, rehabilitació d’edificis, millora de les connexions entre els diferents barris i també amb el centre, etc. Per posar un exemple, sobta la contradicció que es desprèn del fet que a una ciutat on s’ha de celebrar una competició esportiva internacional amb el pretext de fomentar l’esport de base, la majoria d’escoles públiques no disposin d’infraestructures on practicar-lo…

No sabem quin cost econòmic ens comportarà per als tarragonins i tarragonines aquests jocs, però tampoc sabem quin cost social tindran, doncs el que s’està plantejant per part del govern tripartit és aprofitar aquest esdeveniment per privatitzar la gestió esportiva que avui és pública, amb els conseqüents greuges per a la població.

Han tingut cinc anys per demostrar amb la pràctica, que eren capaços de tirar-ho endavant i també per mostrar què es pretenia amb aquest esdeveniment. El que hem vist ha superat les pitjors expectatives: ni són capaços de tirar-los endavant sols ni estan orientats a donar resposta a les necessitats prioritàries de Tarragona.

Per tot plegat diem:

NO AVALEM els JOCS MEDITERRANIS 2017 o 2018.