La mobilitat La mobilitat, com a fenomen urbà i humà, actualment té associats un seguit de problemes. Els més destacats en l’àmbit ambiental són la contribució a l’efecte hivernacle, la dependència de combustibles fòssils i la destrucció de territori; i en l’àmbit social la generació de desigualtats per raó de renda, la sinistralitat, els problemes de salut i les barreres arquitectòniques. Aquests problemes estan estretament lligats a la generalització d’un model de transport urbà basat en el vehicle particular. Però també en un model de vida i urbanisme caracteritzat per la deslocalització de la producció, la centralització del treball i del consum en grans zones allunyades de les poblacions, la manca de temps, etc. S’ha de tenir en compte que el transport representa el 40% de l’energia mundial consumida.

Diagnosi a Tarragona

Per tal de diagnosticar i definir el futur de la mobilitat existeixen a nivell nacional unes directrius nacionals de mobilitat i a nivell municipal un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), obligatori per tots els municipis amb una població major de 50mil habitants.

Per diagnosticar la mobilitat a Tarragona ens recolzarem en el PMUS que fa un anàlisi de la mobilitat i es basa en la enquesta de mobilitat feta a Catalunya l’any 2006. En un dia feiner tipus a Tarragona es realitzen 600.744 desplaçaments amb origen i/o destinació a la ciutat. Un un 62% (369.763) són moviments interns al municipi i el 38% restant són de connexió amb l’exterior (Reus, Salou, Vilaseca, etc)

La distribució modal es pot veure al següent gràfic comparat amb altres ciutats; amb menor, similar o major nombre de desplaçaments diaris.

Es pot comprovar com Tarragona és una ciutat altament motoritzada. La mobilitat a Tarragona està condicionada per la seva distribució d’espais i habitatge al 2012 a Tarragona vivien 142,193 persones, força disgregades pel territori, en la següent figura s’observen qualitativament els diferents nuclis de població i generació de mobilitat al municipi.