Tot espai públic és, per definició, un recurs compartit. I és en relació amb aquests espais comuns on entren en joc les idees de convivència i també de civisme. La convivència implica viure junts en harmonia. I el civisme pressuposa tenir sempre presents els drets i els interessos de les persones amb les quals compartim els espais urbans on és possible una gran multiplicitats d’usos alternatius dependents de variables diverses (generacionals, econòmiques, culturals, etcètera).

La convivència en harmonia pressuposa sempre l’existència d’uns determinats marges de tolerància. Aquests marges han de ser prou amples com per a facilitar i promoure la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg. No compartim l’opinió de qui pretén dipositar la responsabilitat de la convivència principalment o exclusivament en les ordenances. En particular quan –des d’una òptica eminentment conservadora– atorguen a l’espai públic un ús predeterminat fora del qual només hi caben les sancions, els preus o bé les taxes. La ciutadania ha de disposar de marges per al diàleg. I l’administració pública ha de facilitar l’existència d’aquests marges, tenint ben present que el respecte mutu no és quelcom que es pugui codificar, com tampoc no poden ser predeterminats els possibles usos alternatius l’espai públic.

Òbviament, sempre caldran ordenances reguladores que diferenciïn entre allò que és un dret –com per exemple, el dret al descans o el dret al lleure– i allò que pot ser clarament considerat un interès –com, per exemple, l’explotació d’un negoci. És clar que a les societats democràtiques, els drets i els interessos no són mereixedors d’igual protecció de part dels poders públics. Així, d’una banda, les ordenances han de servir per protegir i promoure l’exercici dels drets de les persones. I de l’altra, han de ser útils –és a dir, eficaces– en la regulació dels seus interessos. Han de preveure el possible sorgiment de contradiccions, que no s’han de veure com un problema sinó com una oportunitat per a la recerca de solucions imaginatives i profitoses.

Sobre la base d’aquests principis, creiem necessària una revisió en profunditat de l’actual Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona, que es plantegi com a objectiu reduir al mínim el seu actual grau (excessiu) d’intervencionisme administratiu sobre les relacions ciutadanes. Els objectius de referència per a aquesta profunda revisió hauran de ser:

• Evitar una burocratització excessiva de les relacions ciutadanes, per tal de promoure i facilitar el sorgiment de formes creatives i imaginatives de resolució dels conflictes entre les persones que fan ús de l’espai públic (els veïns i les veïnes, així com les persones visitants).

• Evitar la restricció de la idea d’utilització legítima de l’espai públic a aquelles funcionalitats predeterminades que hagin estat preconcebudes només des dels despatxos funcionarials, facilitant en canvi la participació de les entitats ciutadanes en la determinació del què hagi de ser considerat un ús il·legítim o inadequat.

• Reduir la responsabilitat de la Guàrdia Urbana –en particular, la sancionadora– sobre la regulació dels espais de convivència, per tal d’obrir canals d’interlocució i crear espais de diàleg.

• Establir una diferenciació clara i raonada entre els drets i els interessos de les persones, per tal de protegir i fomentar l’exercici dels drets reconeguts i regular les contradiccions entre els interessos legítims.

• Evitar que les ordenances prevegin sancions per l’exercici de drets legítims, com és el cas de la llibertat d’expressió. Les associacions i les persones individuals han de disposar d’espais adequats per exercir aquests drets (cartelleres, en el cas de la llibertat d’expressió). Davant la seva inexistència o la seva insuficiència, no és en absolut acceptable –des d’un punt de vista democràtic– que les persones siguin titllades d’incíviques i sancionades per la utilització d’espais alternatius.

• Evitar que les ordenances posin implícitament preu a la utilització de l’espai públic, tractant d’igual manera les persones físiques i les persones jurídiques –en particular, les empreses privades– imposant barreres econòmiques per al seu ús legítim.

Plantegem la necessitat d’obrir un debat ciutadà, ample i obert, sobre aquestes i altres qüestions relatives a l’espai públic, la convivència i el civisme. Cal que la redacció d’una nova Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona tingui lloc en el marc d’un ample procés participatiu que doni veu a la gent.

És democràticament inacceptable que la ciutadania es vegi sotmesa a la regulació de la seva convivència des de dalt, sense haver participat de manera plena i responsable en un procés d’aquestes característiques.