Sant Pere i Sant Pau va néixer a l’any 68 sent una cooperativa que volia construir pisos econòmics pels immigrants que venien a buscar feina a Tarragona i que molts vivien en barraques al costat de Francolí.

Així la gent que comprava un pis era membre de la cooperativa, la qual n’era la propietària també dels carrers i jardins. S’encarregava del servei de neteja, enllumenat, jardins, tot.

Va ser al 1.984 quan es fa el traspàs de serveis a l’ajuntament. Amb motiu d’alguns problemes que va generar aquest traspàs es va crear l’associació de veïns Sacelades per reivindicar que el barri tingués el mateix tracte que els tarragonins del centre.

Un cop finalitzat aquest traspàs la cooperativa havia de desaparèixer. Els estatuts diuen que el capital residual s’ha de revertir en el barri. El capital del que disposa ara mateix la cooperativa son uns locals valorats en més de 100.000€. Per això i per l’envelliment de la gent del barri es va decidir i projectar un centre de dia al costat de la llar de jubilats. Centre que encara no s’ha començat a la espera només de la dissolució d’una cooperativa que fa trenta anys va deixar d’ésser útil. Fins quan haurem d’esperar?

Un altre tema important per aquest barri es el pàrquing de la cinquena promoció. Es cert que es un pàrquing privat però el problema està en el sostre que es una plaça pública on juguen els nens i on hi han unes jardineres amb terra que son les culpables de les escletxes. Per això cada vegada que hi han eleccions i l’alcalde ve al barri, promet que l’ajuntament s’encarregarà de les reparacions, ja porta dues legislatures fent la mateixa promesa. Lo més graciós es que als pressupostos del 2.016 hi havia una partida de 200.000€ per dur a terme les reparacions. Llavors jo pregunto: Perquè no s’ha fet? I què se n’ha fet amb aquestos diners?

Altre tema que m’agradaria comentar del barri es el Parc de la Muntanyeta. Als anys 90 l’ajuntament va fer un abocador a la Muntanyeta, al costat de Sant Pere i Sant Pau. Després es va demanar una subvenció del fons europeu FEDER per arreglar l’abocador i fer un espai natural amb uns aiguamolls on les aus migratòries poguessin parar a descansar. (Pausa)

L’únic que es va fer va ser tapar la runa amb una mica de terra, molt malament per cert perquè quan fas un tomb pel parc trobes pneumàtics i totxos surtin de la terra com si fossin tulipans i també van posar reg, però només a una zona de parc. Després es van plantar arbres sense tenir en compte aquest detall. Així podem trobar arbres de secà a la zona de regadiu i viceversa.

El parc es va quedar oblidat, l’ajuntament no va ser capaç ni de reparar una canonada del clavegueram que va estar anys llençant merda (i no es cap metàfora) malgrat les denuncies fetes a Sanitat. Va estar oblidat fins que l’església de Jesucrist dels sants dels últims dies va voler comprar uns terrenys dins del parc, terrenys on en teoria anava l’escola Olga Xirinacs.

Aleshores van haver-hi mobilitzacions per evitar la venda d’un tros important del parc. L’alcalde va venir corre’ns a dir-nos que no ens preocupéssim que no es vendria (El cert es que els mormons es van fer enrere quan van veure les mobilitzacions) i es va comprometre a condicionar-lo.

De la llista de peticions que va fer la Plataforma Salvem el Parc de la Muntanyeta van fer ben poca cosa: Van reparar la canonada del clavegueram, la del reg que havien trencat fent les cates, han reparat els aparells de gimnàstica i poca cosa més, ni han arreglat els camins, ni s’ha posat cap font, ni tan sols han fet neteja, bé a prop de la benzinera si van treure la runa.

Avui dia el Parc de La Muntanyeta torna a estar oblidat. Fins quan?