El Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC) s’organitzarà territorialment i es dotarà d’uns nous Serveis Territorials de Salut (STS). Els STS, com a SCS descentralitzat, seran govern, compartit per Generalitat i ajuntaments, responsable de l’equitat en l’assignació dels recursos econòmics i tècnics i de la concepció integral i integrada dels serveis de salut assistencials i de salut pública per a la població del territori. En conseqüència, els STS gestionaran el pressupost de base capitativa de cada Territori de Salut.

L’autonomia de gestió dels equips de professionals d’atenció primària (EAP). A cada STS hi haurà un responsable de vetllar específicament per la promoció de la Salut Pública.

El Pla de Salut de Catalunya, el Pla de serveis, els contractes-programa actualitzats i compromesos a l’inici de l’exercici econòmic i els sistemes d’informació integrats constitueixen eines per a la governança i transparència del Servei Nacional de Salut de Catalunya que hauran de gestionar o supervisar explícitament els governs dels Serveis Territorials de Salut

S’han de posar en marxa polítiques d’equitat en la salut que consisteixen en reduir les desigualtats socials, econòmiques i de poder de la població i que reforcin l’estat del benestar, en la línia de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La disminució de les desigualtats en salut entre la població degudes a causes injustes i/o evitables ha de ser un objectiu fonamental de l’equitat (…) tant si el nivell de riquesa econòmica del país augmenta com si disminueix.

– Establir indicadors de desigualtats en salut i d’impacte en la salut de les desigualtats socials, econòmiques i de poder i fer-ne pública la seva avaluació i evolució.

Els STS poden tenir o no personalitat jurídica pròpia però, en tot cas, és necessària la presència en els seus òrgans de govern de representació dels ajuntaments, tant de responsables municipals de serveis de salut com de serveis socials i que estiguin dotats d’òrgans de participació en els que hi siguin representades entitats de serveis socials i veinals actives en el territori.

Establir un espai organitzatiu conjunt entre Generalitat i Ajuntaments. És molt necessari recuperar les confiances que estaven ben travades i, si cal, blindar legalment els espais de col·laboració entre administracions per evitar la degradació de les polítiques de protecció de la salut, i poder impulsar amb força les polítiques de promoció i prevenció de la salut. Els Serveis Territorials de Salut han d’assumir constituir aquest espai desenvolupant i emprant instruments de descentralització, desconcentració, autonomia de gestió i cooperació de base territorial per desenvolupar un model de gestió en la provisió de serveis que apliqui el principi de justícia, no pas basant-se en el dret administratiu sinó mitjançant la deliberació ètica en la proximitat

Promoure la salut pública. La realitat és que les competències en salut pública estan repartides entre les administracions autonòmica i local i, en alguns casos, són concurrents; a més, l’exercici de l’autoritat sanitària i la capacitat d’inspecció tan sols poden recaure en les administracions titulars de les competències i en els seus agents. Ha de ser legalment factible assolir un espai organitzatiu conjunt entre Generalitat i ajuntaments, per tal de gestionar en cada Territori de salut, les funcions i competències de salut pública.

Promoure òrgans de participació a nivell de Territoris de salut o d’àmbits territorials més reduïts: Cal una profunda reforma d’aquests òrgans. Reforma que es pot instrumentalitzar mitjançat el restabliment d’uns Consells de salut entesos com a “òrgan de participació ciutadana per a l’assessorament, consulta, supervisió i seguiment de la política sanitària al territori”8. Uns nous Consells de salut que siguin representatius de la ciutadania del territori i que disposin de la informació necessària per promoure una política assistencial i de salut pública que prioritzi tan la salut com la cohesió social.

. L’estratègia bàsica és construir i enfortir aliances entre les autoritats locals i la resta d’administracions. El seu enfocament ha de ser intersectorial perquè diversos “Determinants de la Salut” i la malaltia estan fora de l’abast del sector salut a nivell local, és important dir que el municipi és l’administració més propera a les persones és on succeeixen els esdeveniments que més importen a les persones, permet al municipi conèixer-les, és el millor posicionat per abordar els problemes.

Definició de polítiques intersectorials amb objectius de salut amb vista a coordinar en diferents àmbits de manera transversal.

La voluntat política i el lideratge en el municipi són fonamentals per avançar en les accions que es desenvolupin i per donar-li rumb i conducció a les mateixes.