Analitzant el moment actual en el qual vivim, i la crisi social que estem patint, ens adonem de les gravis desigualtats socials que s’estan produint al mateix temps que els serveis socials no només no han augmentat ni en quantitat ni en qualitat sinó que han estancat per no dir que han retrocedit.

A data d’avui, hi ha més pobresa que fa una dècada, hi ha més nens pobres, més grans amb mancances, més dependents desatesos més indigents abandonats, per no parlar de la feminització de la pobresa i el que això comporta pel que fa a les desigualtats socials .

D’altra banda podem i hem de tenir en compte la quantitat de treballadors que tot i tenir feina són pobres.

I ser realistes en manifestar que les administracions no tenen en compte els nostres drets ni tan sols els drets bàsics inherents a tot ésser humà, com són de l’alimentació, l’habitatge i el treball digne.

Les administracions s’encarreguen de posar pegats quan la ferida ja està oberta i no de dur a terme una bona detecció i prevenció de les necessitats socials. En lloc d’implantar i desenvolupar polítiques d’igualtat i desenvolupament, converteixen el que és un dret en una almoina.

Es necessita una redefinició dels serveis socials a una vegada que dotar-los de contingut. No hem de tornar als temps de la beneficència sinó avançar als temps de la igualtat sense deixar de banda l’actuació en moments d’urgència.

Els Serveis Socials no han arribat, al nostre país, a convertir-se en el quart pilar de l’Estat del Benestar sinó molt al contrari estan sent un mecanisme puntual d’atenció a la pobresa marginal exclusivament.

Ens preguntem el per què de tot això ?. Doncs perquè els Serveis Socials, d’una banda, estan en mans de les administracions locals que no saben com resoldre els problemes socials derivats de polítiques que estan molt allunyades de les decisions municipals i en les quals el propi ajuntament no té art ni part. On cada zona geogràfica, cada territori, té les seves peculiaritats i on no es poden resoldre les problemàtiques d’una zona amb els recursos o solucions d’una altra, ja que no pot haver-hi una política social igual per a tots i si deu haver-hi una política social feta a la mida de les necessitats dels municipis i dels ciutadans.

I d’altra banda, l’absència d’una política social integral on hi hagi una prevenció, determinada per un conjunt d’accions encaminades a reduir la incidència del fenomen de la discriminació i la desigualtat d’oportunitats essencials i de l’accés als recursos i serveis socials bàsics per totes les persones mitjançant la reducció dels factors de risc. Ja que la prevenció afavoreix la normalització i les actuacions preventives s’han de considerar tant en els casos en què encara no s’han manifestat les situacions critiques, com en els casos que ja s’han donat aquestes situacions a fi i efecte de prevenir la seva cronificació .

Una detecció o posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar la situació problemàtica tant si apareix de manera precoç com si es tracta d’una situació ja cronificada. La detecció ens permet conèixer situacions en les quals podem i hem d’intervenir per tal d’evitar el seu desenvolupament i la seva cronificació.

Una correcta atenció entesa com un conjunt d’accions destinades a una persona o conjunt de persones perquè superin tant les situacions de crisi, com les conseqüències en els contextos personals, familiars i socials. Hem de garantir la seguretat i facilitar informació detallada sobre els recursos i procediments necessaris per resoldre cada situació. Des de Serveis Socials hem de facilitar una atenció de qualitat que situï l’interessat en el centre de la situació per potenciar les seves habilitats personals i evitar la victimització secundària.

Entenent per victimització secundària, el maltractament addicional que es rep a conseqüència directa o indirecta dels dèficits, quantitatius i / o qualitatius de les intervencions efectuades pels organismes responsables així com per les actuacions que no han arribat al nivell de coordinació necessària entre tots els agents implicats.

I finalment un seguiment fins i per a la completa recuperació, etapa del cicle personal i social on es restableixen les àrees danyades a causa de les situacions perjudicials viscudes. Estigui procés s’ha de dur a terme amb un acompanyament per part dels professionals o equips de professions i la seva durada és directament proporcional al dany sofert, a la cronicitat de la situació i la capacitat de resiliència de cadascun dels implicats. La recuperació, depèn, en gran mesura, del bon fer dels professionals i del conjunt de mesures presents en els diversos organismes i agents responsables de la intervenció tenint com a objectiu el restabliment de les àrees danyades per la situació viscuda per les persones.

Parlant de polítiques socials correctes, adequades i efectives hem de tenir en compte les declaracions efectuades pel president del Consell Comarcal del Tarragonès, en quines parla de la quantitat dels serveis socials prestats, però no de la qualitat, ni l’estudi de les necessitats , ni dels casos detectats, ni dels casos treballats, i molt menys dels casos solucionats, ni de l’estudi del perfil dels demandants, …. Parla, això sí, dels casos atesos, i què passa amb els no atesos ?. Amb les necessitats no detectades ?. Amb els casos no treballats, amb els no solucionats ?. Què passa amb tots ells ?. No són merament nombres, ni tants per cent en polítiques restrictives, merament conservadores, són persones, són famílies, són dependents, són els nostres veïns, els nostres amics i som nosaltres mateixos.

Sense entrar en la lògica de les subvencions i la institucionalització, cada ajuntament pot i ha de buscar mecanismes de coordinació d’esforços per garantir els drets bàsics com són l’habitatge, un treball digne i correctament remunerat.

• Utilitzar totes les competències municipals per garantir el dret a una vida digna. Volem estructurar un ideari de rescat de la ciutadania prioritzant les polítiques socials i de sostenibilitat com a eixos de treball.

• • Adherir-se com entitat pública a les diferents Iniciatives Legislatives Populars que treballin per la justícia social, difondre-les i facilitar la seva consecució. ILP Renda Garantida de Ciutadania. ILP habitatge i contra la pobres energètica. ILP educació, entre d’altres que puguin sorgir.

  • Increment de la despesa social.

  • Potenciar uns serveis socials orientats al treball comunitari, a l’autonomia i a l’acompanyament personal de les persones per millorar-ne la qualitat de vida.

  • Dotar els centres de serveis socials dels recursos humans necessaris pel seu bon funcionament.

  • Establir exempcions i descomptes en taxes i impostos municipals a les persones amb risc d’exclusió social, així com a les persones aturades de llarga durada.

  • Assegurar el transport públic gratuït per a totes les persones que tinguin recursos econòmics limitats.

  • Garantir els subministraments bàsics (llum, aigua, gas) a totes les llars amb recursos econòmics limitats. Combatre la pobresa energètica.

    • Garantir el dret a l’habitatge i a l’autonomia personal. Impulsar la dació en pagament retroactiva, treballar per fer realitat un parc públic de lloguer social, posicionar-se clarament contra els desnonaments i actuar per aturar-los i no treballar amb cap banc que directa o indirectament desnoni. Gravar els pisos buits en mans de la banca i/o de grans immobiliàries.

  • Impulsar una fiscalitat progressiva en els impostos municipals. Fer que l’Arquebisbat de Tarragona pagui els impostos que li pertoca per totes aquelles propietats que no siguin per al culte religiós.

  • Adoptar les mesures concretes contra la feminització de la pobresa.

  • Garantir un envelliment digne millorant i reforçant tots els serveis a domicili: personals, a la llar, menjar a domicili, socialització comunitària. Impulsar centres de dia als diferents barris.

  • Impulsar els menjadors socials i albergs suficients gestionats públicament i no per organitzacions religioses o fundacions privades.

  • Potenciar i impulsar centres oberts per a la infància i l’adolescència als barris.

  • Habilitar ajudes municipals estables per assegurar a les persones amb pensions de viudetat mínimes, per edat i invalidesa els mínims necessaris per viure amb dignitat.

  • Creació dels horts socials al municipi de Tarragona. La creació d’un gran espai rural al servei de la ciutadania por incidir en l’economia familiar d’una forma positiva, per aquest motiu la creació de l’Espai d’hortes familiars a l’antic viver municipal es necessària per oferir a la ciutadania amb baixa renda un lloc d’oportunitats.

  • Potenciar la transparència en les llistes d’espera mèdiques.

  • Fomentar el control social i democràtic dels serveis públics per part dels treballadors i treballadores i usuàries.

  • Fer política en el terreny de la dependència que acabi amb la insuficient dotació actual, la falta de transparència, i la mala gestió.

• Cal prioritzar polítiques de transferència de rendes a polítiques d’ajuda. Per tant hem de dir NO a les almoines i SI als drets.

• S’han de dotar als centres serveis socials dels recursos necessaris tant en matèria de personal com en instal·lacions i eines.

• S’han de coordinar els diferents agents socials i desenvolupar programes d’inserció laboral i social, per donar poder a les persones fent-los partícips de la seva recuperació i no convertir-les en víctimes del seu propi procés mitjançant el control i la marginalitat.