Ja fa anys que els diferents governs anuncien que estem sortint de la crisi econòmica i social, però la ciutadania està vivint tot el contrari. Segueix la inestabilitat laboral i l’atur, creix la pobresa, el nombre de persones sense sostre, tanquen multitud de comerços i comencem a tenir un greu problema de desnutrició infantil. Cada cop més famílies han d’enfrontar situacions econòmiques molt complicades i en molts casos no troben cap suport per part de l’administració pública.

Ens trobem davant d’un moment d’emergència humanitària: els nivells de pobresa i de desigualtat son molt elevats i amb tendència creixent. Mentre una part de la població és cada cop més rica, la quarta part de la població infantil de Catalunya està vivint sota el llindar de la pobresa i el 22% de les llars se sustenten amb una pensió.

La difícil situació econòmica és generalitzada: traspassa classes socials, gènere, nacionalitats, situació geogràfica i sectors econòmics. El risc de pobresa s’ha estès a les llars que fa pocs anys constituïen la classe mitjana, i, de fet, és difícil trobar una família a la nostra ciutat que no tingui un o més membres patint les conseqüències de la situació econòmica i laboral.

Tarragona, a més, ha tingut la major taxa d’atur de Catalunya, i actualment hi trobem un percentatge per sobre del 23,12%. I, el que és més alarmant, tenir feina no assegura sortir de la pobresa: el salari mínim interprofessional és de 648,60€, insuficient per viure dignament si tenim en compte el cost actual de la vida. A més a més, gran part dels treballadors ho són de manera precària, amb feines temporals i amb gran inseguretat laboral. Augmenten les persones que es veuen abocades a treballar sense contracte, i, per tant, sense drets laborals, així com les persones que es veuen obligades a acceptar condicions laborals molt dures i en molts casos, il·legals. També observem com el gènere segueix sent un element discriminatori en l’accés i manteniment al mercat laboral, així com un determinant del salari (a finals de 2014 la bretxa salarial a Catalunya era del 19%).

L’atur és especialment dramàtic en els treballadors més joves. El darrer any va tancar amb una tercera part dels catalans d’entre 16 i 29 anys a l’atur, dada que s’agreuja si agafem el grup d’edat més jove, on trobem el 61,4%. Això té com a conseqüència les altes taxes d’emigració entre els joves més preparats o la impossibilitat entre molts d’ells d’emancipar-se.

La situació del mercat laboral, així com la falta d’eines de suport a la ciutadania per fer front a les seves conseqüències, ha portat a molts dels nostres veïns i veïnes a dramàtiques situacions de pobresa i exclusió. Com a mostra, actualment un sol dels menjadors de Tarragona ofereix 60 menús diaris i les atencions anuals de la Unitat d’Emergència Social de la Creu Roja a persones sense sostre a Tarragona han passat de 99 a 274 en dos anys.

En els últims anys hem viscut la complicitat dels poders públics en centenars de desnonaments a Tarragona, davant els que la societat civil ha estat la única capaç de donar resposta a les famílies abocades a aquesta dramàtica situació, recolzant-los i apoderant-los en la defensa de la seva dignitat.

La política de liberalització del sector energètic i la continua pujada i revisió dels preus provoca que moltes persones no puguin costejar-se aquests serveis, i pateixin pobresa energètica. En l’últim any, la Creu Roja ha vist necessari incorporar els serveis de dutxa, cuina o rentadora per una població creixent de persones que pateixen aquestes situacions.

Observem, a més, com són les poblacions més vulnerables les més afectades per la crisi: 39.000 jubilats de la demarcació de Tarragona reben unes pensions per sota del llindar de la pobresa,patim una feminització creixent de la pobresa, a la vegada que vivim un constant augment dels casos de malnutrició infantil. També és als barris més populars on trobem una major incidència de l’exclusió social i la pobresa.

Front això, defensem combatre la precarietat laboral i la pobresa a Tarragona des d’una perspectiva comunitària i a través d’una intervenció en xarxa, partint de la defensa dels drets socials i de la dignitat de les persones. Els governs de caire neoliberal existents a la ciutat no han tingut en compte que pràctiques com la poca consideració a les demandes veïnals o la promoció de les grans superfícies comercials front el comerç de proximitat agreugen el problema social de la precarietat, la pobresa i l’exclusió social, ja que contribueixen a desfer les xarxes de solidaritat ciutadanes que en molts casos són un important suport per les persones afectades.

Volem un Ajuntament que treballi per una ciutat on les persones estiguin per sobre dels interessos econòmics i es potenciï la cooperació enlloc de la competència al mercat laboral. Una ciutat on es lluiti per tenir un teixit empresarial compromès amb la ciutat, on la ètica en el seu tracte als treballadors i el respecte a l’entorn siguin valors fonamentals.

Rebutgem una perspectiva mercantilitzadora de la ciutadania, que redueix els ciutadans a treballadors. Perspectiva especialment present en el tracte a la població immigrada, que és entesa únicament com a mà d’obra barata. Això ha portat al sobredimensionament i la problematització de la presència de ciutadans estrangers, fent servir discursos xenòfobs que només serveixen per erosionar la convivència entre les veïnes de Tarragona.

Davant aquesta situació, plantegem mesures concretes per millorar la situació a nivell local, però sense perdre una visió global. Som conscients de la important influència dels governs supramunicipals en la gestió del mercat de treball i la pobresa, i ens mostrem partidaris de mesures rupturistes i contundents de millora de la situació econòmica a nivell estatal i europea. En concret, apostem per la implantació de la Renda Bàsica Universal, que tindria efectes immediats en la millora de la situació econòmica de la població i permetria que el dret a la vida digna es desvinculés de la situació del mercat laboral.